L’any 2004 vaig tenir la sort d’incorporar-me a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili com a professor associat per impartir l’assignatura “Tribologia i Lubricació”. Tot i la meva il·lusió i entusiasme inicials, aviat me’n vaig adonar que els alumnes no l’escollien precisament motivats pel seu contingut (molts d’ells em confessaven que no sabien de que anava …) sinó més aviat perquè els permetia quadrar els sempre complicats horaris. Així doncs, els inicis no van ser massa estimulants, tant per la baixa assistència com per les cares d’avorriment dels que decidien venir a classe.

Així doncs em vaig proposar no tan sols augmentar l’assistència a les classes, sinó que els alumnes hi participessin activament, però … com?. Un bon amic em va recomanar el llibre, “Presentation Zen” de Garr Reynolds. Des del primer moment em van seduir les seves propostes: senzillesa, estructura, claredat, estètica, passió, … Després de gaudir de molts moments llegint aquest llibre, vaig refer el contingut de l’assignatura, el disseny dels apunts i la dinàmica de treball.

Tot plegat vaig aconseguir que les classes fossin més amenes, interactives, dinàmiques, amb continguts pràctics, on la informació presentada era molt més visual, amena i connectava amb l’audiència. Així és com va néixer la meva primera “Presentation Zen”.

L’interès dels alumnes va anar augmentant i això es notava en una major assistència i participació a les classes, tot i que compartia franja horària amb la “Champions” … tot un repte !. Aquesta dinàmica es va consolidar al llargs dels següents cursos, millorant sobre la base de l’experiència i el “feedback” rebut. I així es com el curs 2010 les “Presentation Zen” es van incloure al MBA de la URV com una eina més de lideratge y avui arriba a tots els que penseu que podeu explicar una història que connecti amb la vostra audiència.